dimecres, 12 de març de 2014

IMMUNITY, LES DIVERSES CARES D'EN JON HOPKINS






Tan diferent em va semblar aquest Immunity –el darrer disc de Hopkins, publicat a finals de l’any passat- del seu anterior, Diamond Mine, gravat amb la col·laboració de King Creosote –vegis el post Una mina de diamants al bloc Enceneu els llums-, que d’entrada em va desagradar.

Un cop passada la sorpresa inicial, la cosa ha canviat: Immunity s’ha d’escoltar sense prejudicis, ja que és un disc d’estudi totalment instrumental que combina piano clàssic amb electrònica, amb alguns temes totalment ballables com el llarguíssim i bellíssim Open Eye Signal –el tema estrella del disc- i altres, com Abandon Window, d’un intimisme emotiu i relaxant. Són diferents registres d’en Hopkins, però tots valen.
Les imatges que il·lustren aquest post són fragments de l'artwork del cedé, obra d'en Craig Ward i Linden Gledhill, i són un bona representació gràfica de la música que conté.







11 comentaris:

  1. Respostes
    1. Capto la indirecta. Al menys, alguna cosa t'agrada :)

      Elimina
  2. Si Enrich, són preciosos. Ara friso per sentir la música. Des el mòbil no puc!
    A casa ara que ja se l'ha deslliurat de la veda, confio poder ! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, prova amb el portàtil! Val la pena que vegis el segon vídeo.

      Elimina
    2. Vist, escoltat...i sentit !!!
      El clip...genial, tot i esperant un desenllaç violent tota l'estona !
      Em decanto per la primera sintonia per això !

      Elimina
  3. Enric, un comentari amb mala llet... Dir que els artworks són bons i callar com un puta sobre la música -aquest és un blog de "música", no?- és joc brut...

    Malgrat això, crec que ha estat un comentari conseqüent amb el que avui ens porta en Leblansky. El primer m'ha recordat la música minimalista i poca cosa més, sense cap mena de gràcia. Per fer la coberta del primer tema potser li hagués escaigut més els turonets dels Teletubbies que aquest artwork...

    El segon, pesadet i sense cap mena de gràcia. Carme J. no cal que inverteixis temps en la música...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, agraeixo molt els teus comentaris, però t'haig de confessar que, sense necessitat de ser vident, abans que els facis ja sé que diras: a la que la música que programo se'n aurt dels teus paràmetres auditus, ja et sembla dolenta. És com aquell que, referint-se a la pintura, si no és figurativa ja li sembla una merda.

      Elimina
    2. Dit això, puntualitzem: la primera cançó té de minimalista el que jo de mare Teresa de Calcuta. La segona no pots arribar a apreciar-la mai si pretens trobar-li una estructura lineal a base de tornada i melodia: simplement, no en té. La prehistòria va acabar fa temps, però veig que seguim entossudits en fer vehicles amb rodes de pedra, ai :(

      Elimina
  4. es parent de l'Antony Hoppkins? seguix la linea de psicosi?

    ResponElimina